Parlem de sexualitat

Tots els éssers humans som éssers sexuals, tots compartim aquesta característica, aquest fet s'ha de tenir present a l'hora d'enfrontar la sexualitat dels infants, atés que la manera en què pares i educadors vivim aquesta realitat ajudarà a l'infant a ser més conscient de la seva pròpia identitat sexual i a desenvolupar-la amb total naturalitat. La salut sexual dels infants requereix  que pares, educadors i societat adquireixin una conducta positiva i respectuosa envers a la sexualitat i a les relacions afectives en general.

La identitat de sexe ens ve donada biològicament, aquest primer factor ens diferència als nens de les nenes,  fent evidents uns trets que ens acompanyaran tota la vida , concepte que l'infant adquirirà en el moment de prendre consciència del seu propi sexe.

Els factors ambientals, però, tenen una gran incidència en aquest  desenvolupament sexual, família, escola, societat, mitjans de comunicació, valors ètics, històrics... influiran en la nostra identitat de gènere, ja que aquesta implica la interiorització del nostre propi rol dintre de la societat i aquest, és descobert i assimilat mitjançant l'observació que l'infant fa del medi, dels adults i de les conductes que la societat adopta amb les persones dels diferents sexes, i molt particularment amb les diferenciacions que les seves figures d'afecció fan en funció dels estereotips que adoptin.

Hem de ser conscients que la descoberta de la seva pròpia sexualitat com la dels altres és un procés que té una evolució progressiva i que no en tots els ifants té el mateix ritme, és important acompanyar al nen i veure aquest procés com un més del seu desenvolupament com a individu.

L'infant va fent una descoberta progressiva del seu cos mitjançant l'exploració, es mitjançant aquesta relació amb el seu cos que descobreix el plaer que li proporcionen determinades zones del cos. Segons la psicoanàlisi els infants passen per cinc etapes psicosexuals al llarg del seu desenvolupament i  ens parla de l'existència de diverses zones erògenes al nostre cos què es manifesten al llarg de la nostra vida durant diferents fases.

Al llarg dels tres anys,  es troben a la etapa fàl·lica, la característica de la qual és  la curiositat envers el seu cos i el dels altres. Els infants passen a focalitzar l'atenció en els genitals. 

els descobreixen i se n'adona que tocar-se li proporciona plaer, i com fan els nens amb tot el que els hi dóna plaer i els resulta reconfortant , repeteix. Aquesta masturbació primerenca no te cap tipus de connotació pròpiament sexual tal i com els adults la rebem, pels infants, tocar-se és sinònim de benestar i com que no hi ha res dolent en això no s'amagen.

D'altra banda els mou la curiositat que els provoca els seus òrgans genitals, el fet que nens i nenes siguin diferents els fa tenir molt d'interès per intercanviar informació i comparar ambos sexes. 

Aquestes conductes formen part del procés de maduració sexual del infants, i són promogudes per l'interès que tenen en aquesta etapa pels òrgans genitals. L'infant necessita de l'exploració del seu propi cos per conèixer-lo i entendre'l, aquesta experimentació no es  més que una necessitat de complaure aquesta curiositat incipient en els nens i les nenes sobre el seu cos i les particularitats d'aquest.

S'ha d'adoptar una actitud de normalitat, per tal que els nens no creguin que fan res “brut”. No s'han de censurar aquest tipus de conducta donat que forma part del descobriment que l'infant fa del seu propi cos i de l'altre. En el cas de la Maria si ho fa molt sovint explicar-li, si escau, que pot tocar-se la vulva però que seria millor que ho fes quan estigués sola, a casa o a la seva habitació, però amb normalitat, fer-li veure que ningú es toca la vulva al carrer igual que no fa caca o es banya en públic. Aquestes actituds no han d'amoïnar als pares, han d'aprendre a viure la sexualitat dels seus fills de forma coherent per tal de donar un bon referent als nens que d'aquesta manera s'enfrontaran a la seva vida sexual de forma natural i sana.